96 570 01 01 - Plaza de la Constitucion, 1 03160 Almoradi ayuntamiento@almoradi.es

Riu Segura

Al llarg del riu Segura trobem diversos sotos creats després de les obres de canalització, i que formen part del Corredor Verd (tota la conca) realitzat per a la recuperació ambiental del llit. Cadascun d’aquests xicotets espais naturals està dedicat a una espècie vegetal.

En la ruta verda trobem el soto dedicat a la Mimosa (Acàcia cyanophylla) al costat d’un nou soto de gran grandària (63.000 m2), amb un ampli espai per a l’esbarjo, zona de pícnic, jocs infantils, etc.

El riu Segura, conegut com Thader (palmera) pels romans i War-Alabiat (riu blanc) pels àrabs, compta amb quasi 18.815 quilòmetres quadrats de conca en total i 325 quilòmetres de longitud.

El Segura naix en Pontones, província de Jaén, i en el seu recorregut travessa Albacete, Murcia i Alacant on desemboca en el Mar Mediterrani per Guardamar del Segura.

El desenvolupament de les poblacions que ho voregen sempre ha estat estretament lligat a l’agricultura.

Reminiscències íberas, romanes i àrabs.

Els íberos van ser la primera civilització a assentar-se a la vora del Riu Segura i aprofitar els seus recursos desenvolupant l’agricultura o la pesca. També van aprendre a identificar els cicles de crescudes i sequeres adaptant al riu els seus sistemes de cultiu.

El sistema de regs que es va establir en la Vega del Segura va ser traçat inicialment pels àrabs, encara que ja els romans van emprar les sèquies i xicotets aqüeductes per a facilitar el seu ús.

Els àrabs van saber aprofitar al màxim els recursos que oferia el Segura, establint una extensa xarxa de canalitzacions que portaven l’aigua a tots els camps de cultiu de la seua conca. Sénies, molins, ponts i altres construccions van inundar el paisatge al llarg del riu, permetent la florida de l’agricultura.

Però amb el temps, l’auge econòmic i la prosperitat generada es va convertir en un problema de massificació, derivades de l’explotació de les seues riberes i el cultiu intensiu en el seu vega. Un problema que va obligar a establir uns sistemes de repartiment d’aigua que es mantenen en l’actualitat.

Inundacions i sequeres

No solament va influir el medi ambient amb la reducció de pluges en tota la seua vega, sinó que la mà de l’home va tenir també un paper important en els usos del llit. La desforestació del segle XVIII i sobretot la de la segona meitat del XIX van tenir conseqüències desastroses per al règim fluvial.

Els recursos hídrics medievals i de l’edat moderna, fins a finals del segle XIX, eren majors que en l’actualitat. No obstant açò, l’absència d’embassaments de circulació va provocar que el règim dels cursos fluvials anara bastant més irregular fins a 1950-1960. Per açò es produïen contínues crescudes a la tardor, hivern, i forts estiajes.

D’una banda, les nombroses inundacions danyaven les infraestructures de regadiu i contaminaven l’aigua per a beure, però d’altra banda contribuïen a humidificar el sòl en profunditat i enriquien els seus aqüífers.

Algunes de les riuades més conegudes i catastròfiques van ser, per exemple les de 1987 i 1989 provocant nombroses pèrdues humanes i materials.

Share This